marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 d'octubre de 2018
0 comentaris

QUAN L’AIGUA VOL SER ROC

La pluja excessiva pertorba el ventre de la terra.
L’aigua sense regit no respecta els ponts que ha suportat manta envestides i posa en destret la terra agra, la terra magra que ja no recorda com s’engendren els fruits de la vida honorable.
S’engorga, nega els camins i es revenja de l’arrogància de l’asfalt imposat pels enginyers de la cobdícia tot desfigurant les carreteres amb sòl de fang.
L’aigua a raig impetuós atropella la contemplació de les feristeles convertint els seus caus protectors en canals furtius d’aigua encesa.
Ha de callar la música perquè la remor s’escampi arreu i enfangui l’ansietat del poble.
Quan l’aigua vol ser roc tremeix la carn en pensar que serà lapidada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.