marginàlies

Clavar la mirada en el llunyà blau esblanqueït que ennobleix la ciutat avorrida no és garantia de cap resposta ferma i mantinguda ni tampoc implica cap requeriment dens i pertorbador. En tot cas hom hi pot entreveure la malastrugança, el temor i el fàstic atribuït a algunes aus mitjanes com ara el corb, l’òliba o el puput. I de seguida es dibuixen sobre els núvols arriscadament estirats els seus vols ondulats i se senten pertot els seus cants que volen compondre una cantata. I tanmateix, enllà dels ulls s’hi estén la vulnerabilitat de l’aire i la seva bellesa trontolladissa. Enllà de la inquietud de les parpelles, els colors es rebolquen i la llum sembla que no vagi de jocs fins que apareixen els ous escapats dels nius dels tudons, les formigues carnisseres i tota casta de cucs per excitar la voracitat dels puputs, les òlibes i els corbs.