marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 d'octubre de 2018
0 comentaris
LA LLENGUA ASSECADA
Vessa la ràbia
perquè el dolor s’imposi.
El mal s’amaga
per fer-ne més encara,
per fendir la ferida.
El mot s’endinsa
per rutes ignorades
i és mal d’entendre
que digui tan llegible
que l’odi mai descansa.
La terra magra,
com la llengua assecada
talment mussola,
també fa confidències
a la mar anostrada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!