marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de setembre de 2018
0 comentaris

PENSAR LA MAR

Pensar la mar. Pensar-me.
Concentrar el pensament
en el cos estès d’aigua
que, en agitar-se, pren
possessió de la terra
a cops d’escuma i salabror.
La mar que es despreocupa
del vent i de l’estel polar.
Pensar la mar. Pensar-te.
La mar que juga amb els secrets,
els sediments i els naufragis.
Pensar-me. La mar
i les seves correnties
silents i devastadores.
Pensar-te. La mar i tu,
el silenci de la llum,
la bastida essencial del so.
Pensar-me la mar i el que dona
després d’emmetzinar-la.
Pensar-te en la mar
i voler ser el meu origen.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.