marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

22 de setembre de 2018
0 comentaris

LA GOSSA QUE BRESSA EL NADÓ

No hi calen punts de llum a la fosca
ni cap més soroll que la remor
dels cossos que es cerquen i no es troben.
Els mots no han d’entorpir la presència
aclaparadora de la nit:
tan sols el gruny acaronador
de la gossa que bressa el nadó
pot matisar la pau que encomana.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.