marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de setembre de 2018
0 comentaris

DE LA LLOCADA A JIMI HENDRIX

La darrera gallina a fer polls els passeja ufanosa fora del galliner quan trenca l’alba a Can Gazà. Coixeja de la cama esquerra i fa l’efecte que els polls també volen imitar la coixesa, com si formàs part dels rudiments de la vida que van adquirint. La llocada ha quedat molt migrada per desfici de qui se’n cuida: dels sis inicials sols en queden dos. Passes que delmen, sosté circumspecte l’encarregat de fer el segó.

En sentir els crits, la lloca frisa de trobar recer. Crits i cops inquietants que també esveren el responsable de torn, que ben aviat és on es discuteixen dos residents. Li costa calmar-los, ha d’aixecar la veu més que les seves i li agrada molt poc cridar. Quan ho fa, li queda una coïssor bastarda a la gargamella que li costa dies esvair-se.

Un dels dos discutidors a crits va en cadira de rodes perquè fa un grapat de mesos li hagueren de tallar una cama i la que li queda segueix perillosament el mateix camí. Amb una insuficiència respiratòria molt greu, necessita oxigen permanent i diu que no pot dormir estirat perquè s’ofega; ho fa assegut a la cadira samaritana. L’altre, vencé l’alcoholisme i un càncer de llengua, i viu de llaminadures i begudes gasoses. Tanmateix, és esvalotador de mena i on hi ha mullader allà hi és ell per ruixar-hi benzina.

Del calvari del càncer li ha quedat una veu distreta que no es fa ben entenedora i una atenció encara més dispersa que desconcerta en no saber mai si entén allò que li dius i, sobretot, si li farà algun efecte en el seu comportament. Per això, el responsable de torn, quan el reprèn, procura mirar-lo als ulls i que ell l’hi miri, i parlar-li amb les paraules més clarents. I en demanar-li si l’ha entès, respon impertèrritament:

-Sí, sí. Per cert, saps que avui fa 48 anys que morí Jimi Hendrix? Jo, dia 15 de juliol del 68 era a la discoteca de la plaça Mediterrani Sgt. Peppers, de Palma, per sentir-lo en directe. Només tenia 17 anys, jo. Un cambrer amic meu m’hi va colà. Impressionat!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.