marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de juliol de 2018
0 comentaris

LA MAR ENTRA A CASA

Les clares rutes del teu cos i el vent
a les terrasses altes de la nit.
Llegeix-me els ulls. M’aprenc i em desaprenc
sense dir res. Tant d’horitzó sobrer
i aquesta melangia amb verds i blaus,
fulles i somnis, i algun cant llunyà
que ni somou els borrallons de pols.

Miquel Martí i Pol dit i cantat per Roger Mas que no troba cap impediment per fer-se endins, molt endins dels plecs i els racons dels sentits. “Parnàs”, el darrer treball del solsonenc i al que pertany aquesta peça, “Les clares rutes”, és extraordinari, tant que és molt convenient sentir-lo ni que sigui per fer-nos una analítica d’urgència i saber quins nivells d’emotivitat presentam.

Amb Martí i Pol passat per Roger Mas entrava al migdia a Portopetro, o Portopetre com diuen els del lloc i voltants, i tot d’una m’ha semblat veure Toni Artigues, llegint qualsevol poema a ca seva portopetrera. Aviat farà cinc mesos que se n’anà i tanmateix no ha deixat de dir clar i català ni un sol instant.

M’ha semblat –ves tu quina bestiesa- que la mar entrava a ca seva com si fos la veïna a la recerca del condiment que li falta per fer el dinar tot dient l’ave maria puríssima que ja ningú no diu i probablement ben bé que fan, i que ell li responia sense aixecar els ulls dels versos que assaboria, concebuda sens pecat, i rebentant a riure tot seguit.

I quan la mar se’n torna de ca seva amb el que necessita per acabar de fer el dinar, que té convidats i no vol quedar malament, en Toni deixa que Roger Mas acabi de dir com sent les clares rutes de Miquel Martí i Pol:

S’atarda el gest. Meandres de claror
i aquest atzar de tot que no constreny
ni lliga ni sotmet. Lassos, deixem
que el raig del temps flueixi lentament
i ens amari de nou. Membres endins
recomença el gran cicle; terra i sang
mesclats confusament, i fosca i llum
encara indestriables. Penso el mar
immòbil i llunyà d’una postal.
L’espera, Marta, clar cancell del goig.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.