marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de maig de 2018
0 comentaris

ELS DITS QUE SOBREN D’UNA MÀ

No és dia de celebracions, avui, no, si hom no pot dir tot d’una quin ha estat l’invent més transcendental per a la humanitat.
La roda empaita el foc i la lletra la màquina de vapor…
A més, hom s’adona que molt aviat hem oblidat que la mar ens oferí la vida i, lluny d’agrair-li-ho, hem convertit la seva llera en abocador de tots els elements tòxics possibles tot podrint-ne l’aigua que ni pot nodrir-nos ni apagar la set.
Ni el seu silenci, hem respectat, perquè les balenes es puguin declarar amor etern.
Forçam el magí a ser ocurrent i no sempre pot estar a la que bota, clar, ni a l’altura dels imbècils més exigents.
Qui s’apunta a ser només un signe gràfic, una signatura? Molts ho han intentat i cap no ho ha aconseguit.
No tenc gens de mà esquerra. Per teclejar i tot, d’aquesta mà me’n sobren quatre dits.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.