marginàlies

Avui fa sis mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez paguen presó injustament. Dues persones íntegres i de pau que sols han practicat i encomanat la integritat i la pau. I la paguen, a la presó, per tots aquells que pensam com ells i volem el que volen ells, vinguem del nord, del sud, de terra endins o de mar enllà. Fa mig any, que perdura la ignomínia i tot indica que no cessarà immediatament per decisió d’un home sol. I ja ens advertí Espriu que mai no ha de morir tot un poble per un home sol.

No els oblidem fins que siguin alliberats. Ells i les altres set persones entre barrots sense motiu. No callem davant la repressió, la censura, la reacció d’un estat que ha perdut els papers, encara que empaperi a tort i a dret. De fet, ara mateix, ja són més de 938 els principatins afectats per l’ofensiva demofòbica de l’Estat.

Ens cal no oblidar-los i repetir els seus noms com si fos un mantra fins que retornin amb els seus. Cal que no cessi el clam a favor de la seva dignitat. I mentrestant, refermem les conviccions i avancem decidits perseguint un somni que és a tocar, ben a l’abast.