marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de març de 2018
0 comentaris

EL CAVALL DE SERP I UNA GALTA

Inhumana vida que em lliga a l’aigua humanal… Així ho mastegava mentre prenia la rotonda i descobria un cavall de serp que l’observava atentament a l’altra banda del davantal del cotxe. I no s’espantà gens, ans al contrari, hagués volgut aturar-se i agafar-lo com li ensenyà de fer-ho el seu oncle empeltador. De menut els temia, als cavalls de serp. Més que pregar, a ell li semblava que amenaçaven qui els mirava. L’oncle empeltador, en endevinar-li la por, aconseguí caçar-lo i l’hi posà a les seves mans. No li agradà gens el tacte amb les serretes de les potes, però en veure que la bèstia tenia tanta o més por que ell i no es bategava, el retingué una bona estona mentre escoltava el discurs de l’oncle. I en haver acabat les explicacions, l’empeltador de més prestigi de l’illa li demanà que l’amollàs. I el cavall de serp desaparegué.

Enfilant la recta, pogué observar més de prim compte el cavall de serp, que seguia mirant-lo amb molta atenció. Havia posat el seu cantautor preferit per no fer el viatge sol i aturà el reproductor per saludar la bèstia. De cop es trobà interrogant l’insecte i s’espantà. I immediatament després d’haver pensat que estava com una reverenda cabra, sigui de gust i demanà a l’animaló si s’havia topat mai amb cap trabucat com ell.

I li demanà si li agradava el vers que se li havia acudit prenent la rotonda, i el repetí amb la seva veu engolada. I n’hi recità d’altres com si, efectivament, estigués amb un remirat i estugós aimador de les lletres.

La carretera anava força carregada i no en sabia escatir els motius. Tocant les quatre del capvespre d’un diumenge, a l’hora del cafè com aquell qui diu, no era usual aquella densitat automobilística. I així ho explicava al cavall de serp que seguia fitant-lo i que li feia la sensació que s’anava fent gros a mesura que li parlava. No podia mirar-lo a plaer i tampoc no podia aturar-se al voral, com hagués volgut, amb tants de cotxes com anaven i venien.

La inquietud començà a neguitejar-lo en veure que el cavall de serp ja feia més d’un pam. Com més avançava, més cotxes i més necessitat d’observar aquell insecte que començava a ser monstruós, gens de mel i sucre. Ja no li feia cap gràcia parlar amb ell i demanar-li si creia que si sembrava una ungla en naixeria un dit.

I de cop apareix davant el cotxe un ca eivissenc. Ell frena en sec i per evitar la topada fa un cop instintiu de volant a la dreta, cap al voral. El reixat atura el cotxe que tanmateix acaba en el sementer.

Al punt, una munió de persones corren a auxiliar-lo. El troben atordit, la vista caiguda i amb la galta dreta oberta. Una de les persones que han acudit a auxiliar-lo diu que és metge i de seguida s’interessa per la ferida oberta a la galta.

-Ha estat el cavall de serp, li diu amb un fil de veu, i el metge li recomana que no parli, que es tranquil·litzi, que tot està ben controlat i que l’ambulància no tardarà res a ser allà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.