marginàlies

Ha mort Stephen Hawking, a qui li he d’agrair els esforços que va fer perquè un negat com jo per la física, la química i les ciències pures i bona part de les naturals pogués entendre ni que fos bàsicament les beceroles del funcionament de l’univers. Vaig llegir amb una atenció extrema la seva història –sumària- del temps i en clar hi vaig treure que som incapaç d’aproximar-me a l’origen de tot plegat i als moviments expansius de l’univers. I això, malgrat la reeixida intenció de Hawking d’arribar a aquelles persones no enteses ni estudiosos de tot allò que no és terrenal però que tant ens determina.

I com que reconec la meva dificultat manifesta per entendre l’harmonia universal i els misteris que comporta, m’atrevesc a dir que els científics com Hawking allò que fan és poesia. Els físics, astrofísics i cosmòlegs, en el fons, són uns grans poetes. No és un gran poeta Peter Higgs i el seu bosó, la partícula de Déu com s’hi referien molts mitjans de comunicació? En aquest cas i incomprensiblement, en comptes d’apropar la descoberta de Higgs, equiparant el seu bosó amb déu, apregonaren encara més el misteri.  Al cap i a la fi, aquests científics teoritzen, proposen, aventuren. I els hem de llegir com ho feim amb els poetes que ens esbrossen els ulls i els camins.

Stephen Hawking sembla que estava predestinat –i ell d’això en sabia la prima- a ser un homenot, un referent, un savi escoltat. Va néixer el dia que se commemoraven els 300 anys de la mort de Galileo Galilei i ha mort el mateix dia que fa 139 anys que va néixer Albert Einstein. Molta casualitat. A més, els vint-i-pocs anys li detectaren esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i els metges li auguraven pocs anys de vida. I a mesura que més l’afectava la malaltia, més estudiava i més divulgava. Com si les adversitats més l’esperonassin es inquirir, a fer-se univers endins per cercar respostes. I no sols això, sinó que, en paral·lel, afinava la seva comunicació amb el món amb un lleu moviment de la galta dreta. Extraordinari i exemplar.

Diu Hawking que el futur de la humanitat és lluny de la terra perquè acabarem arruïnant-la; els terraqüis lluny de la terra, ves quina sentència. Ara que ha partit segurament ho ha entès tot i s’afanyarà, ell que de les adversitats en va fer oportunitats, perquè algú altre com ell ens ho expliqui ben espinzellament.