marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de febrer de 2018
0 comentaris

LA POR CONTRA LA POR

Les ocurrències, quan s’imposten, poden passar per raons poderoses que engalipen incauts, influenciadors sense formació ni vergonya, ministres de la vella escola que enyoren els ancians règims del garrot vil i francpensadors i lliureparaulers que sols miren per ells i els drets d’autor furtats a la probitat. La fredor intensa de la nit no distreu qui ho pensa. Ve de sentir qui sap dir amb plenitud i bellesa el sentit de tot plegat, sobretot de les coses que més ens afecten, i va a sopar amb qui sap tractar la quietud perquè fruitin el vocabulari i les veus temperades i esclatin les idees que assenyalen el nord de la tendresa.

“Rut va baixar a l’era i va fer tal com li havia manat la seva sogra. Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se’n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s’hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s’hi va ajeure. A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus”.

No sap ben bé per què recorda lletra per lletra aquest passatge del Llibre de Rut. Tret de context, el passatge podria passar per una ocurrència d’escriptor ambiciós que ja se creu a l’olimp dels escollits que seran amb la humanitat fins que la devastació final s’imposi el seny i l’equilibri. I es torna a dir el que li curtcircuita el tràfic dels bons pensaments:

En la baralla
de la por contra la por
no hi val el combat
nul: en aquestes bregues
venç sempre la paüra


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.