Miquel Arenas Beltran, més conegut per Valtònic, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó per suposat enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus contra la Corona en alguna de les seves cançons d’estil rap. Una ignomínia. O una befa. O una coça al rodet de la llibertat d’expressió. O les tres coses juntes, entre moltes altres capbuitades. Certament, la justícia, a l’Estat espanyol, s’escora dramàticament i espaordidora cap al reaccionarisme més esborronador.
Lluny de ser virtut moral o allò que és fet amb equitat, la justícia espanyola dels darrers temps no és més que l’administració de correctius arbitraris a allò que els administradors d’aquesta maquinària repressora consideren atacs intolerables al moll de l’ós d’una espanyolitat monolítica que en lloc d’alliberar, constreny i escanya. I si aquestes delirants etzagaiades vénen del Principat de Catalunya o s’expressen en català, com les cançons del raper mallorquí, el correctiu augmenta fins a graus democràticament intolerables.
Per això, davant tropells com els de Valtonyc no es pot callar; no val ficar el cap sota l’aixella o fer-se el desentès si de veres s’està en el bàndol dels que accepten, escampen i fan activisme dels drets i llibertats individuals i col·lectius. I no callar vol dir que no vols que ningú pagui presó pel que pensa o diu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!