marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de gener de 2018
0 comentaris

LA CARTA D’EN JORDI

He rebut carta de Jordi Cuixart i just llegir l’encapçalament m’he fus. I m’ha corprès tant que em costa de dir tot el que m’ha fet sentir. La carta és manuscrita, motiu pel qual se sent molt més allò que et diu, i també és molt més accessible el fil d’allò que no diu però que expressa com si ho fes.

I tanmateix, sense voler, em fa revenir la ràbia, la còlera fermada curta; llegint-la i rellegint-la em revé amb una força enderrocadora la irritació més sòlida retinguda entre les dents en veure com un home bo i de pau, un homenot de la tendresa està tancat injustament i és tractat com un ostatge d’estat. Talment com Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I retornen els moments viscuts amb ell el darrer 11 de setembre, o la Nit de la Cultura del 2016, o la Diada de Mallorca d’aquest mateix any que visqué amb la mateixa intensitat que els que l’acompanyàvem. I la gernació de persones que el saludaven i l’animaven a seguir en el tall de feina per dignificar els nostres Països.

I la ràbia feta puny em diu que el faré present cada dia fins que surti de Soto del Real.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.