El fil de ferro
rovellat que mira el mar
rapinyant l’aire;
l’arena del rellotge
que plora l’esclavatge.
Marca el crepuscle
l’esquena de la jove
nua que mira
lluny, per sobre de l’aigua
que li amara les galtes.
La casa en runes,
a tocar de la cala,
empara l’alga.
El sol es menja el ponent
mentre el cel encén el roig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!