marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 d'agost de 2017
0 comentaris

BIORITMES LENTS

Enmig de l’estesa de les ametlles acabades de collir, que reposen per eixugar-se, una cadira de bova amb el seient esbutzat que sembla que vigili la sesta vegetal. Qui observa, no gosa demanar que hi fa allà enmig, però intueix que, amb la bova cedida i tot, segueix fent alguna mena de servei. Probablement no hi fa res, però si no hi fos, enraona l’observador, hi faria falta. No ennobleix ni destorba però no obstant, la imatge és d’una plasticitat feridora, que convida a fer infinites metàfores, tot de símbols que entremalien la imaginació més ferrenya.

I és observant tranquil·lament la decadència de la cadira entre ametlles que dormen, que hom cau en el compte que el millor indret per viure a plaer és aquell que permet que els objectes i els fruits venturers o conrats visquin plenament la seva maduresa, la seva vellesa i la seva inexorable extinció total sense cap pressa i sense necessitat d’amagar-se de res ni de ningú.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.