marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
A UNA MÀ DE LA TEVA MAR
La calor imposa la malsofridura i és tan densa que no deixa que les coses caiguin pel seu propi pres. La maduresa dels fruits de la terra en un tres i no-res es converteix en podridura i així no hi ha manera de fruir de res. Les lletres i tot fan com els cans, que cerquen el tros de sòl més fresc de la casa per escampar-hi tots els significats, que esbufeguen de valent.
No deixarà, la calor, en els propers dies i just sentir les previsions meteorològiques, hom galtejaria qui les fa encara que no en tingui cap culpa. No té cap efecte refrescant saber que fa no sé quants anys que no passàvem per calorades així; i això ens ho diuen des del mes de juny, tirant pel baix.
Així i tot, la lectura resisteix força bé la calda, tant que aconsegueix vèncer-la. En aquest cas, els versos rellegits i redits de Josep Lluís Aguiló continguts a “Banderes dins la mar”, signen treves prou fermes i duradores en les hores enceses de l’horabaixa. Ara mateix, sobretot, el poema “A una mar de la teva”:
La mar que té el mirall en la turquesa
esdevé un laberint d’ones de pedra;
la murada que barra el meu camí.
La mar que allibera els vaixells alats
és la mar corsària que segresta
l’espai que avui em separa de tu.
La mar brutal que cavalcàrem junts
vol que visqui a la seva teranyina
gelosa de les mars que em vas mostrar:
la mar de llum; la teva mar secreta
on, inclement, esclavitzes sirenes
perquè teixeixin paranys a la veu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!