marginàlies

Tenc un veí que, com diria ma mare, “és escopit” -per significar que són idèntics- a Wojciech Witold Jaruzelski (1924-2014), el president que clogué el règim comunista polonès i cedí el relleu a Lech Wałęsa el 1990. EL sindicat que presidia Wałęsa, Solidarność, per cert, adoptà “L’estaca”, de Lluís Llach, com a himne.

No sé si aquest veí de mirada inquietant i moviments enèrgics sap que sembla una còpia idèntica del militar polonès de noble família, però fa l’efecte que sí i que, en ser-ne conscient, s’hi dóna més, en els seus gestos endurits.
L’hem vist en sortir del supermercat que sovintejam, el nin savi i jo. Anava amb calçons curts vermells, calcetins obscurs i sandàlies; camisa blanca arromangada amb quatre botons oberts i una senalla buida. El menut l’ha observat una bona estona, clar, i amb veu intrigant m’ha demanat si era policia, encara que dugués calçons curts. Li he dit que no ho sabia i ha semblat que esperava aquesta resposta per ell poder afirmar rotundament que sí, que no ho dubtàs, que aquell senyor d’ulleres fosques era policia.

Anava a dir-li que per ventura no ho era, agent de l’ordre, i que tal volta era una persona ben simpàtica i amatent; un bon padrí que es devia desviure pels néts. Volia dir-li que les primeres impressions mai no han de ser les definitives, però ja no veia el veí, sinó Jaruzelski i el seu posat tan imperatiu i no he gosat dir res.

Pensava que al nin savi la imatge intranquil·litzadora s’hauria esvaït entrant l’horabaixa, però a l’hora del bany ha retornat. Primer, fixant la vista en el doll d’aigua teba com si la volgués hipnotitzar, i com si anàs a sentenciar quelcom de molt transcendental, m’ha dit que li agradaria saber tocar una xeremia de foc, d’aquelles que el treuen pel grall. He rigut, clar, per l’ocurrència, però ell ja era a una altra banda, pensant que li agradaria molt nedar amb un siurell. Però clar, hauria de ser de plàstic, perquè el de fang es faria malbé. Evident, li he dit, però ell em tornava a anar moltes passes més endavant i tornava a afirmar que aquell senyor que hem vist sortint del supermercat era un policia i dels que agafen molta de gent dolenta. I he deixat de riure perquè he tornat a veure la imatge esborronadora de Wojciech Witold Jaruzelski.