marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de juliol de 2017
0 comentaris

L’ESTAT CRÍTIC DEL CATALÀ EN L’ÀMBIT SANITARI DE L’ARXIPÈLAG

El Govern de les Illes Balears ha decidit no exigir el coneixements de català que es demanen als altres treballadors públics per cobrir certes places d’especialitats mèdiques i d’infermeria. La raó, segons el director general de l’IBsalut, Juli Fuster, que “en aquests moments no hi ha suficients metges i infermeres amb coneixements de català per donar resposta a totes les necessitats que tenim a la Comunitat”.

Aquesta decisió, que contravé la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, estableix a més un greuge comparatiu amb els altres professionals de sanitat que, per ocupar places, sí que hauran d’acreditar els nivells de coneixements de català establerts a la convocatòria.

Però més enllà d’aquest incompliment legislatiu i d’aquest greuge, que no són qüestions menors, cal demanar al senyor Fuster –i per extensió al Govern del que forma part- quin és, per ells, el centre màxim d’atenció en l’àmbit sanitari, el ciutadà o el professional que l’atén? Quins drets han de prevaler en la relació metge malalt? No considera el sr. Juli Fuster i el Govern illenc que els drets lingüístics dels catalanoparlants són vigents en tots els racons sanitaris, que no són pocs? No consideren que l’excel·lència en la relació metge malalt que es pretén passa inexorablement perquè el metge conegui la llengua amb què s’expressa el malalt? Per què segueixen presentant la llengua pròpia d’aquesta terra com un inconvenient i no com allò que és, un avantatge?

Decisions com aquesta no fan més que agreujar l’estat crític del català en l’àmbit sanitari de l’arxipèlag.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.