marginàlies

Les llibreries o, millor dit, els llibres que fan part de les llars i, per extensió, de les famílies, diuen molt de qui hi viu o hi ha viscut . Avui he fruit de tafanejar per una biblioteca particular ben especial que reuneix des de les obres de santa Teresa editades el 1662, passant per obres dels nostres autors renaixentistes i els més nostrats “de la ceba”, continuant per manuals de diverses ciències que estudiaven, curiosament, les dones de la nissaga de mitjan segle XIX i acabant per textos sobre marxisme.

A través dels textos guardats hom pot seguir l’evolució de la nissaga, les èpoques d’esplendor del segle XIX i primers anys del XX amb persones principals en distints camps i cavallers distingits marcats pel catolicisme; l’inici del declivi a partir dels anys vint del segle passat i acabant fa dos dies, com aquell qui diu, fent part de les classes mitjanes tirant a baixes sense el marcatge del catolicisme i amb alguna deixa del comunisme.

Fullejant ací i allà com si tinguessis entre mans un objecte hiperfràgil, t’adones que és una sort immensa poder fer la vasa de la nissaga amb els textos que ha anat reunint a mesura que s’ha anat construint. En aquest cas, servar els llibres és servir la memòria que més et compromet.