marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de juliol de 2017
0 comentaris

L’HORA DELS CAMPS D’ORDI I D’OR

“Recordaré quan el vent de ponent es mogui sobre els camps d’ordi”, canta Sting quan l’agent de transit, de la moto estant, demana amb senyes inequívoques que aturin el cotxe. “T’oblidaràs del sol en el cel gelós quan caminem per camps d’or”.

El guàrdia civil és jove i se sent prou bé en el paper de vetllador de l’ordre. Saluda militarment i diu que és un control rutinari, que li lliurin la documentació del cotxe. Sting no es deixa intimidar per la mirada desafiadora del policia i segueix cantant amb la mateixa intensitat: “Quan els cabells van caure sobre els camps d’or, ella ho va fer en els seus braços”.

El conductor només ha saludat fredament el policia I és quan  gira lleugerament el cos per fer-li arribar els papers, que el jove guàrdia s’adona de la samarreta que porta: la d’”Ara és l’hora”, la vermella. El conductor veu que s’hi fixa quan Sting assegura que “Et quedaràs amb mi. Tu seràs el meu amor entre camps d’ordi”.

El guàrdia de trànsit, amb ulleres de sol ben negres, somriu inquietantment en veure el lema I la senyera, I mormola les paraules del lema amb punts suspensius, creu notar el conductor. Fulleja els documents com si tingués el cap a una altra banda. Fa molta calor I el conductor pensa que el casc deu escalfar perillosament el cap per molt que tingui prou ventilació.

“Mireu el vent de ponent que es mou com un amant sobre els camps d’ordi”. El policia sembla que escolti Sting per posar fons musical allà on el seu pensament saltironeja. “Sent elevar-se el cos quan li bes la boca entre els camps d’or”. El guàrdia civil jove encantat de ser agent d’autoritat, torna la documentació al conductor. Tot en ordre. Cap problema. Ja li ho havia dit, un control rutinari. Pot seguir, diu al conductor.

“Han passat molts anys des d’aquells dies d’estiu entre camps d’ordi”. El conductor tampoc no defuig l’orgull en la mirada que clava en el guàrdia civil jove. “Em recordaràs quan el vent de ponent es mogui sobre els camps d’ordi”. Adéu, li diu el conductor, com si fos obligació. Adéu li respon l’agent d’autoritat i no cregui gaire que ara és l’hora.

El sol domina prou el cel que no sent cap gelosia. I serà l’hora, clar, de caminar per camps d’or i d’ordi sense cap més servitud que servir el futur alliberat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.