marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de juliol de 2017
0 comentaris

LA DANSA DEL COLOM

Un colom mort vetlla l’entrada
de l’església parroquial
i una nina demana a sa mare
apressada per què té les urpes
de joguina closes com un puny.
Sa mare té pressa i li diu
que s’afanyi, que arriben tard
a la consulta del pediatra.
El colom que dansa al voltant
del seu company mort –qui sap si espòs
o esposa- no troba consol.
No s’adona dels ulls de la nina
que el miren amb lluentor sospitosa
i no té temps de demanar-li
almoina, car el mossèn
para de cop la seva dansa
de mort amb una puntada de peu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.