Un esput en suspensió
fa de sostre a l’intemperaire
que apaga el sol i la mirada
de l’home sense melic ni ombra,
aquell que llaura sense atendre
la lletra clara de la bístia
que espera la salvació
del blat, l’espardenya del mestre,
la neciesa del fill pròdig
que desitja la mort del pare
per tornar a escriure la paràbola
i refer la vexació
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!