marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de juny de 2017
0 comentaris

LA MUDA DE PELL DEL PLATANER

Els plataners més vells amb qui compartesc barri i certs esbarriaments des de fa gairebé una eternitat, aquests dies muden d’escorça com si fossin serps en vertical i amb branques. I ves por on el símil mal trobat em recorda aquells “filets de fuel” i de Rajoy referits al vessament del “Prestige”. Quinze anys farà el proper mes de novembre de la catàstrofe mediambiental i d’aquells mítics “regueros me dicen solidificados con aspecto de plastilina en estiramiento vertical”, que digué sense embarbussar-se Mariano Rajoy, vicepresident primer d’Aznar. Per cert, que aleshores el ministre de Medi (molts com ell li diuen Mig) Ambient era Jaume Matas i en cap moment no hi tingué res a dir, del desastre: tenia el cap en una altra banda, com hem sabut.

Tornant als plataners, val a dir que són arbres ben soferts i benèvols: admeten podes molt severes, de les que es recuperen ràpidament; són excel·lents reguladors de la humitat; saben amortir el soroll i la seva ombra és generosa a voler. A més, segons els entesos, absorbeix diòxid de carboni a les totes, contribuint, així, a fer més respirable l’aire ciutadà que ensutjam irresponsablement amb tant de cotxe. Complementàriament, la seva fusta, semblant a la del faig, s’utilitza per fer escuradents, rems i llumins, entre d’altres.

El despreniment de l’escorça dels plataners no és cap espectacle per qui no es fixa en res més que en els mostradors. Qui hi repara, però, s’adona del joc de colors que desperta la regeneració i, en conseqüència, la vida vegetal que calla tant com la mineral.

Però per la madona ben entrada en anys i malsofridura que surt de casa ben matí i contempla la catifa d’escorça caiguda just davant ca seva, aquesta expressió inequívoca de vida no és més que una porqueria. Remuga fort i en no veure l’escombriaire que ha de fer net encara augmenta la força de la seva desaprovació platanera. I és en veure-la tan encabritada que, qui l’observa astorat, voldria dir-li que abraçar un arbre té efectes molt positius per a la nostra fràgil salut psíquica i física. I millor encara si és un plataner que muda la pell.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.