marginàlies

L’editor Jordi Maiz (Calumnia edicions) em va fer arribar fa unes setmanes el poemari “Sense bandera”, de Ferran Aisa (Barcelona, 1948), que és el número 1 de la col·lecció Moix negre, i avui hi he pogut entrar. Aisa és escriptor i historiador, i ha estudiat a fons el moviment obrer i llibertari, a més de l’obra de Joan Salvat-Papasseit.

52 poemes, 122 pàgines encarnades –del color de la carn i fetes carn- i crítiques, com cal i ens convé. Poemes a peu de carrer, de la lletra i de la consciència. Poemes de pell que traüllen per la sensibilitat i la sensibilització dels proletaris esdevinguts precaris, com ens assenyala Zygmunt Bauman, i que es fan forts en cada vers, defugint jerarquies i estats que no siguin de gràcia: “On és la meva pàtria? / Busqueu-la en el meu cor / i trobareu la vostra casa, / casa sense fronteres ni banderes / ni ningú que us governi, / només el vostre anhel d’ésser lliures / trobarà raó a la vostra pàtria”.

Poemes escrits a la pàtria dels pàries, dels que la vida n’ha fet i en fa llesques. Versos formats a la nació interna que, a parer del poeta, ha de prevaler sobre les externes. I tanmateix, sense nom fa mal anar pel món; sense ell no es poden aixecar banderes ni draps: “El negre de la pena i de la mort. / El roig de la lluita i de la revolució. / El blanc de la pau i de l’harmonia. / Draps com símbols, no banderes / com sentiment d’Estats i de nacions”.

L’atzar ha volgut que llegís aquests versos d’ànima el dia després de la data i la qüestió a resoldre al Principat de Catalunya d’aquí a 112 dies i que té a veure, precisament, amb pàtries i banderes. I que de fons s’hi hagi sentit Leonard Cohen cantant des del seu permanent turó trencat, com si alliberàs cintes de llum, i per fer-nos bé –n’era la nostra voluntat- “If it be your will”. I és la nostra voluntat que els rius arribin a tots els cors ardents a l’infern, que per ventura no és pàtria ni tampoc no enarbora cap bandera.