marginàlies

No recorda els anys que fa que cada matí, en haver fet el cafè bofegant, trosseja una tomàtiga i dues fulles de lletuga i les treu a la terrassa de la tortuga. I acte seguit neteja a consciència el plateret de l’aigua i n’hi posa de nova. Sap que en tocar el novembre les tortugues hivernen, però ningú no li pot assegurar que alguna, més inquieta que les altres, no decideixi abandonar la quietud extrema sota terra i faci un volt per l’exterior. I si així passa, l’animaló ha de trobar a punt la teca i l’aigua.

La rebel·lia no és pròpia sols dels humans, sosté des que té coneixement. També hi deu haver animalons revoltosos que tenen mal de fer seguir les normes de l’espècie i decideixen de ser esteparis, enraona com si l’escoltés un auditori. Ell ha vist bregues ben cruentes de teuladers espicossant un rosegó de pa i va tenir un ca per guardar el tros on viu que mai no el mirà de cara. Ni lladrava. Es passava el dia dins la caseta àmplia que li havia fet amb tot esment i només treia el cap per menjar i beure. I això que, fermat i tot, tenia un bon tram per moure’s. I quan el desfermava perquè s’esbravàs, feia dues voltes falagueres a la tanca i tornava a entrar a la caseta. Mai no sortí a rebre ningú ni avisà mai que algú s’atansava. Li feia la sensació que li desplaïa ser ca, però mai no manifestà voluntat de ser cap altre animal; ser res. Morí no sap de què quan encara no havia fet els 8 anys. Res no feia preveure que moriria quan ho féu: el darrer vespre va fer les voltes preceptives a la tanca, menjà i begué, s’enrodillà dins ca seva i s’abandonà. I sull i tot l’ha enyorat tant que no l’ha substituït. L’enterrà a un racó de la tanca i al poc temps, en el lloc on descansa la seva taciturnitat molt més que humana, hi creixé un canyissar venturer. Ja fa anys que no té ca guardià perquè sap ben cert que cap nou ca no serà tan sencer i ni tendrà tant de caràcter com en Tacat.

Amb la seva tortuga li ha passat quelcom semblant: un bon dia la trobà a la terrassa àmplia de davant la casa i des d’aquell moment que li serveix cada dia la tomàtiga i les dues fulles de lletuga. Tampoc no sap quants anys fa que morí. D’ella només en queda la closca, que ell neteja amb molta cura just després d’haver canviat l’aigua. No n’ha apareguda cap altra, de tortuga, però ell no deixa de xitar-les amb la tomàtiga i les dues fulles de lletuga.