marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

31 de maig de 2017
0 comentaris

L’AIRE DELS SABRES

Se sent remor de temença, com si el vent volgués fer-se mar endins i escombrar els esculls de coral o els sediments de porqueria que acull sense oposar resistència des que el món viu i mata. La inquietud grimpa com els llangardaixos que surten del son de l’hivern i amb la seva blancor tètrica espanten qui estén la roba. Colpeja el cor a l’enclusa del pit com si hagués d’acerar l’alenada que viu l’aire com una amenaça; com un nigul de napalm o de gas mostassa. Avança precipitadament l’ardor de l’abisme, la ferocitat de la bèstia que frega el cos intuït d’escata per les alzines que no es resignen a cedir els boscos a la gola voraç, insaciable dels arrasadors de vides i patrimoni. La por arrabassa les ungles i encarcara els dits per impedir els punys. I quan la passa que ha de caure en el buit acaba el compte enrere, en el darrer instant, en l’últim sospir del darrer segon, amb un peu en la pedra que testimonia la lletra i l’altre a l’aire dels sabres que llesquen la màgia, es para el rellotge mare i tot es converteix en un mirall que enllumena el somni.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.