marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 de maig de 2017
0 comentaris

EL PIRATA RETUT

L’horabaixa, encara jove, s’estira en el carrer proletari de la capital desmesurada amb plataners a banda i banda. Per la vorera plena de bufades del trespol que la Sala ignora, avancen dues dones, que secretegen.
La municipalitat acaba de canviar els contenidors d’escombraries que ben aviat seran objecte de les bretolades i de l’incivisme que, com més va, més engreixa, comenten les dues dones. En ser a l’alçada del primer contenidor, s’obre de cop la cobertora i en treu el cap una cara molt colrada, amb barba de dies i brutor que saluda molt educadament una de les dones.
Sorpresa, la dona saludada mira amb deteniment aquell rostre amb el nas trencat que a penes mostra els ulls i diu un nom a mitja veu i molt a poc a poc, com si volgués donar temps a l’home del contenidor a rectificar-la i no haver d’enfrontar-se a la memòria i les seves servituds. L’home no ho fa, ans al contrari, respon amb un si que vol ser categòric, orgullós i tot.
-Estàs preciosa, li diu l’home encontenidorat enxinant els ulls i esbossant un somrís que no deixa de ser una ganyota entendrida.
La dona no es troba més resposta que un esquifit “cuida’t” que cau en el buit del contenidor que ha estrenat en forma de brossa fràgilment entenimentada un antic pretendent que arribà a ser campió estatal de boxa i que recitava com déu la cançó del pirata d’Espronceda i algunes poesies de Bécquer.
Era un sol de persona, quan era jove, diu a l’amiga esverada la dona saludada, que la mira amb requeriments que no tindran cap afecte. La va rondar molt, li diu, amb una delicadesa exquisida, gens comuna entre els que pretenien de galants aleshores, però en haver recitat Espronceda perdia tot l’encant i tenia ben poca agafada.
Mai no entengué perquè es dedicava a la boxa essent un tros de pa beneït; poqueta cosa, però bona gent. Per què som un esperit noble, li deia ell i ella li replicava que hi havia altres maneres de demostrar la noblesa sense haver d’estomacar ningú. I ell insistia que la boxa era un joc de cavallers, ben allunyat de la brutor que l’envoltava, però ja no era Espronceda per ser creïble.
Un tros lluny, la dona saludada torna a mirar el contenidor confiant a trobar-hi un pirata i no aquella cara colrada esfereïdora, i el contenidor ja no té la cobertora aixecada. Encara no sap que l’endemà els diaris locals informaran en portada que han trobat esquarterat el cos d’un home en un contenidor que no ha pogut ser identificat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.