L’Ajuntament de Palma ha instal·lat als peus del Rei en Jaume l’”Exposició fotogràfica d’establiments emblemàtics de Palma”. Segons s’explica en el plafó introductori, els establiments emblemàtics presentats, molts dels quals desapareguts, “reflecteixen un model de societat en el qual preval la relació, el tracte, el saber fer… i doten d’un caràcter únic la nostra ciutat en un context dominat per la globalització, allò efímer i el consum buit de contingut”. I tanmateix, el mateix text explicatiu parla d’imatges que desperten la nostàlgia encara que ho vulgui matisar dient que també parlen de present recordant els comerços que encara perduren.
Comptat i debatut, és d’agrair aquesta iniciativa municipal si la prenem com una consideració més en el debat que cal engegar sobre quina Ciutat volem i com la volem. I dins aquest camp immens de reflexió gens cosmètica, cal parlar d’allò amb què ens identificam els palmesans, els ciutadans per als partforanistes. I demanar-nos a què ens aferram per emmirallar els visitants i els convidats. Perquè tot indica que hem renunciat a aquesta identificació col·lectiva necessària per, pretesament , abraçar una universalitat estúpida o un cosmopolitisme xaró, en el millor dels casos.
Aquests establiments emblemàtics assenyalaven particularment Ciutat, la definien, la caracteritzaven, en una paraula; eren part substancial dels seus credencials. I basta veure en què s’han convertit els establiments més antics que han desaparegut per entendre que el galop de la despersonalització de Ciutat no té aturador… de moment…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!