marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de maig de 2017
0 comentaris

LES LLEBRES I EL REAGGAETON

Avui matí he estat un pirata carregat de doblers i he enterrat -i ben enterrat!- un tresor incalculable en el parc de Rosa Bueno, de Palma, amb un altre pirata de poc més de tres anys, que era el cap. El proper mes d’agost farà set anys que el parc porta el nom de l’activista del moviment veïnal i el desembre vuit que ja no hi és, na Rosa, i ens fa una faltada, clar.

Hem cuidat prou, els dos pirates, que res no fes sospitar que vora l’engronsadora hi ha una doblerada en monedes d’or, concretament. I hem de cuidar que ningú no el trobi mai, al tresor, perquè és la nostra assegurança de vida: en no tenir calerons per comprar joguines i llepolies, anirem allí i sense que ningú ens vegi, el desenterrarem, agafarem unes quantes monedes i el tornarem enterrar.

I en acabat de fer la feina, el pirata jove m’ha demanat quan sortirien les llebres, que solen eixir quan el sol bat de valent fins a cremar-los el cul. Sentí fa uns dies que feia un sol que torrava el cul a les llebres i d’aleshores que les cerca desesperadament. No acabava de veure una llebre amb el cul torrat pel sol. Li he dit que probablement avui no hi hauria desfilada de llebres perquè fa un poc d’aire que aixeca la pols i refreda el sol; i amb poca calor, aquests animalons no surten per torrar-se el cul. Sort que no se’ns acudí dir-li que les pólvores de cervell de llebre són bones per fer sortir el dentat a les criatures.

I a manca de llebres amb el cul encès, anirem a un altre parc a jugar a futbol, que avui es decideix la lliga. I en el parc nou amb pista poliesportiva, al punt ha arribat una colla de joves tots escardalencs i desafiants, amb calçons ben cenyits, i amb música reaggaeton a un volum excessiu. El cap pirata, de poc més de tres anys, com dic, en sentir aquell estrèpit m’ha dit amb el seu ull tapat que partíem, que amb aquell renouer no hi feia estar de res, al parc. I que per ventura hauríem de pegar un bot al tresor que hem enterrat al matí al parc de Rosa Bueno, que té ganes de tornar a comptar les monedes d’or que hi hem deixat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.