HO ÉS TOT, EL TURISME?

Ara que el lloguer turístic sembla ser l’únic tema de conversa, la qüestió més gran a resoldre a Palma, pot ser sigui preceptiu llegir –o rellegir- la conversa entre Pere Antoni Pons i Guillem Frontera, condensada en el llibre de Lleonard Muntaner, editor, “Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta”, que en parla a voler.

Extreure’n frases perquè serveixin d’alimara pot fer bé. Per exemple, atendre degudament aquesta reflexió fronteriana: “El turisme, quan pega tan fort en una societat, és com un banyarriquer que ho rosega tot i a la fi se’n va tot en orris”. O prendre en consideració allò que demana als empresaris turístics i als polítics: “Per començar, s’haurien de plantejar el turisme d’una altra forma, com a activitat de progrés, creadora de riquesa i no només de rics, com deia Pere Sampol. Tenim un model depredador de territori i de paisatge, inductor d’una demografia descomunal i repartidor de la precarietat crònica. Tenim un país de Champions, però jugam a Segona Regional”.

No obstant, hi ha un emperò enorme: “Clarament, cultura i sentit de la tradició és el que ha faltat a les noves classes dirigents sorgides de la Mallorca del turisme”. Per això i per allò, aquesta nostra classe comandadora poc domtada per dirigir amb criteri, fa i desfà a la babalà: “El paisatge urbà te’l canvien cada dia, com si tu no hi tinguessis res a dir. I el paisatge és un patrimoni comú: algun dret hi ha de tenir, sobre el paisatge, la teva memòria. A cada moment et canvien la ciutat on vius. I això et dur a aquesta sensació de viure en una mena d’exili interior”.

I és que: “venim d’una història petita, de supervivència, que ha conformat un país que s’hi avé”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*