marginàlies

Al Taller Marginàlia de Can Gazà avui hi hem celebrat el segon aniversari i a la festa hi ha comparegut una colla ben notable de benefactors, adjectiu que no hem de desdenyar en temps tan tumultuosos i desorbitats com els actuals, ans al contrari, l’hem de revalorar, com als objectes que aquí es tracten. Els amics del “Club Horizonte” –sempre hi són i mai no fallen- han organitzat la festa on hi han cabut els balls del grup “Balls i tonades de Mallorca”, les cançons del cor “Nostàlgics de s’Horizonte” i la presentació en terreny propi de “El preu de la vida mòlta”.

Ullant la nau del Taller, perfectament ordenada pels gazanencs, hom s’adona de la quantitat d’elements i objectes que demanen una segona oportunitat, una mena de segona vida que acabi de cloure amb eficiència i dignitat la utilitat per la qual foren elaborats inicialment. I també veus l’alt nombre de persones que cerquen i remenen disposats a oferir un nou cicle de profit a això o a allò. Cert que tenim massa coses, que acumulam de tot i irreflexivament, i que la moda repara sempre en allò que va ser. La moda, en aquest sentit, no fa altra cosa que recuperar allò que un temps va ser comú, de la comuna, adiant-ho, posant-ho altre cop a l’agenda del consum. En el fons, tanmateix, ens costa desfer-nos definitivament d’allò que en algun moment ha format part de la nostra rutina, que en excessives ocasions pren el nom de vida. Som així de complexos, els humanots; tenim de tot llevat de baules segures on fermar la perplexitat i l’absurd que juga amb nosaltres com si fóssim volves.

Passejar per l’àmplia nau del Taller de Marginàlia és molt més alliçonador del que ens puguem imaginar. I qui hi entra, no en surt de buit perquè el preu de la solidaritat i del compromís, en no tractar-se de cap mercadeig, mai no ve taxat.