marginàlies

Calla l’oratge
per sentir els rocs i els somnis
que omplen la plaça.
Els moixos en el pedrís,
el bon temps que sospita.

Els llangardaixos
estrenen primavera
lluint esquena
i esgarrifant el mirar
nou de l’infant que observa.

El tren de les sis
de l’horabaixa passa
parsimoniós.
Fa cent-deu anys que espera
algú que mai no arriba.