marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 d'abril de 2017
0 comentaris

SANTJORDIANT EN DIUMENGE

Va de llibres, avui, i complementàriament de roses. Ens convé convertir certs carrers i places en torrents de llibres almenys un dia l’any. En el fons, les diades de Sant Jordi són les més revolucionàries perquè posen en valor i celebren l’única arma que pot vèncer l’únic enemic de l’home: la ignorància.

Es poden recomanar tots els llibres que tots els qui tenen finestra pública ja han inventariat. Hem d’atendre les novetats, evidentment, però no hem de fer cap cas a la llista dels més venuts. Els rànquings de lectura veritable no segueixen la quantitat, tanmateix, sinó la profunditat, això és, l’impacte que provoca el llibre en cada lector i això, precisament, no és mesurable. I menys en una festassa com la diada de sant Jordi.

Hem d’atendre, com dic, les novetats, però no ens hem d’oblidar de les obres que hi són de fa temps i hi seran per sempre més. Entre totes ells i per celebrar aquest Sant Jordi en diumenge, un poema de Miquel Àngel Riera del seu recull “El pis de la badia”:

Donaria un dent per mossegar més vida,
donaria una mà per ser molt més aquí.
Donaria mig cos per un pam d’existència,
donaria el que fos per no saber que visc.
Donaria la pau per ser com una pedra
adormida al llindar d’un instant infinit.
La vida a l’altre món també la donaria
per augmentar el cabal de la que tenc aquí.
Donaria la sang per trobar una paraula
davant la qual ningú pogués passar de llis.
Per sobreviure-ho tot, ara oferesc la vida
per un vers esclarit que em sobrevisqui a mi.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.