marginàlies

Rellegir poemes propis publicats fa trenta anys inquieta fins a anguniejar. Talment com tirar-te d’un avió a moltíssims peus d’alçada sense estar segur que s’obrirà el paracaigudes; més i tot: tement que no s’obrirà. I si, a sobre, els llegeixes a prop de la Festa del Llibre, el pànic es multiplica fins a l’infinit. I tanmateix en trobes alguns que, amb algun retoc, tornaries a firmar. Com per exemple:

Temem tant la vida
perquè mena a la mort
que ens aferrissam
al primer clau ardent:

nàufrags impenitents
preferim refer
la resta del naufragi
abans d’enginyar
una nova nau.

BOTONS DE FOC. Editorial Moll, Palma, 1987.