L’abril es fa lloc i la platja prova de cantar melosament per enjogassar els infants que desafien l’aigua que besa l’arenal. A la vorera, en ple crepuscle, la fredor també es deixa sentir tot reclamant tapament, però caminar descalç per l’arena tenyida d’alga tempera les cames i l’animositat. A la terrassa del bar que rep de bon grat la saladina, les converses reclamen mans i abraçades i les troben. Entra l’abril i una parella de molts anys secreteja a tocar de l’aigua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!