marginàlies

Es fa difícil, ara mateix, passar per alt la dimissió de Ruth Mateu i Vinent com a consellera de Transparència, Cultura i Esports; de Jaume Gomila Saura, director general de Cultura; de Mar Rescaldo Pons, directora gerent del Consorci per a la Música de les Illes Balears Orquestra Simfònica de les Illes Balears “Ciutat de Palma”; i de Xavier-Lluís Bacigalupe i Blanco, secretari general d’aquesta Conselleria.

Irrita desesperadament que ho hagin de fer per haver fraccionat el contracte d’una sola feina per concedir-la directament a dues empreses lligades a Jaume Garau i Taverner evitant així el preceptiu concurs públic i, precisament, en la conselleria que es diu de Transparència. Desespera fins a la nàusea que la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, en menys de dos anys, hagi vist com cessaven dues responsables. Conseqüentment, amarga, desola, colpeix, que la Conselleria que hauria de ser la més activa del govern Armengol (per la glotofàgia que patírem la passada legislatura) i la que menys ho és, pateixi daltabaixos com aquests que no fan més que generar desconfiança, desencís i estupor.

És clar que s’han de donar les explicacions que calguin (moltes més de les que es pensen donar) sobre aquest afer gravíssim i aquestes dimissions, en mancaria d’altra! Està prou bé que, tant els càrrecs dimitits com MÉS, diguin clar i català que s’ha actuat amb contundència i celeritat. Això no obstant, el mal infringit a la ciutadania, a la cultura, a la transparència, a l’esport i als valors que han de regir necessàriament l’administració pública serà mal de refer.

I tanmateix només es podrà superar aquesta ensulsiada que mai no s’hauria d’haver produït si la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports s’envalenteix de debò i necessita, i sense cap recança ni timidesa acara els reptes enormes de les seves àrees, en concret la de Cultura i la de Normalització Lingüística, les ventafocs d’un Govern que fins ara no les ha tractades prioritàriament quan socialment ho són, i molt!