marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de març de 2017
0 comentaris

BOTONS DE FOC

Fa trenta anys vaig enviar 24 poemes al premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs , de Santanyí, que aleshores celebrava la tercera edició, i que finalment m’atorgaren juntament amb l’obra “Eteri cos d’intriga”, de Xavier Pérez i Torío. Em va costar molt titular-los i al final em vaig decidir per “Botons de foc”, de forts ressons Salvat-Papasseitians, tot i que pensava molt més en el que significa l’expressió, això és, la bolla posada al cap d’una barreta d’acer que, enroentida, serveix per cauteritzar. La sentia a dir a una tia de mon pare, de caràcter rebec i expressió gens líquida, que vivia just davant cals padrins materns on jo hi passava moltes estones.

Edità el llibre l’Editorial Moll, on aleshores jo hi treballava, a la col·lecció Balenguera que dirigia Josep M. Llompart. Fa trenta anys, de tot això, i em costa fer-me’n a la idea, en tenir encara ben fresc el moment que corregia les galerades, un horabaixa dels primers dies d’estiu del 1987.

Tornar als poemes comporta un risc extraordinari pel vertigen que provoca. De tot plegat en queda poc de perdurable i d’aquesta embosta de vida retinguda hom no hi destria cap senyal seva. I tanmateix:

Temem tant la vida
perquè mena a la mort
que ens aferrissam
al primer clau ardent:

nàufrags impenitents
preferim refer
la resta del naufragi
abans d’enginyar
una nova nau.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.