Aquests dies carnavalescos, les rues, ruetes i desfilades de gent disfressada omplen els carrers de viles i ciutats. Bo és que aquestes tradicions innocentment transgressores perdurin i que, a més, afermem no sols l’enginy de la disfressa, sinó també els missatges clars que a través d’elles volem adreçar a tota mena de poder. Aquesta setmana ha anat plena de bufetades jurídiques a tota mena de llibertats i drets. Hem vist com l’”Audiencia Nacional” ha convertit la llibertat d’expressió en un miratge; que l’”Audiencia Provincial de Palma” no tracta igual tots els condemnats pel cas Nóos i que la persecució judicial a l’independentisme català no perd calada. Això, sense deixar de banda que la depredadora “Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea” (AENA) s’ha cobert de vergonya en acceptar dir Ramon Llull a l’aeroport de Palma si els mallorquins pagam el mig milió d’euros que val. Més que vergonya, és una humiliació. Intolerable. La ciutadania comença a beure massa oli de ricí i molts diuen que té bon gust i tot. Una bona disfressa pot ser el començament d’una reacció que, per bé de tots, no es pot torbar gaire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!