marginàlies

Ha mort Francesca –Paquita- Bosch i Capó, activista cultural de primer ordre, molt lligada a l’Escoltisme, a l’Obra Cultural i al Grup Blanquerna.  L’any 1989, va rebre una Distinció de l’OCB, juntament amb el seu espòs, Josep Magrinyà i Brull(Barcelona 1921 – Palma, 2014) i Climent Garau i Arbona (Palma, 1924 – Bunyola, 2015) .

L’OCB edità el 1997 el text “10 anys de Premis 31 de Desembre” i en ell es diu de Paquita com a fonamentació del guardó:

“Paquita Bosch és mallorquina nascuda a Palma el 1929. L’any 1935, orfe de pares i de tota família –ella diu que va viure més que veure la mort dels cinc familiars més pròxims en els cinc primers anys de la seva vida, i que llavors ja sabia fer cap de dit per ajudar l’economia domèstica- va ser educada pels padrins de fonts, de Barcelona, que just acabada la Primera Guerra Mundial havien fixat la residència a Palma i s’havien integrat plenament a Mallorca. Dels tres als set anys va ser alumna de D. Josefa Botia, una mestra que dirigia una escola mixta no lluny de casa seva. En ser clausurada el 1936 i els fills de D. Josefa empresonats i exiliats acusats de republicans, va continuar la primera ensenyança al Col·legi Sant Rafel, de monges mallorquines de Sor Francinaina Cirer. Cursà el batxillerat (1939-1946) al col·legi de les Monges Agustines del carrer de sant Miquel. Fou alumna de Francesc de B. Moll en els clandestins i estimulants cursets de català que tenien lloc molt discretament a Ca s’Estudiant (Can Sbert), a la Rambla, el 1949. Va fer feina en el taller de brodats artesanals del padrí i, ja casada, en un establiment comercial de propietat familiar.

El 1942 va retrobar-se amb un quasi desconegut amic de Barcelona que el servei militar havia destinat a Palma (1942-45). Es casaren el 1951. El matrimoni els proporcionà l’oportunitat de treballar plegats a l’Escoltisme durant dotze anys, de 1985 a 1977, i Paquita encara de 1984 a 1987 com a delegada diocesana del comissariat general; al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana com a membres del secretariat tècnic de la Comissió Territorial de les Illes Balears (1985-86); i al Grup Blanquerna des del dia de la seva fundació i durant nou anys (1985-1994). Simultàniament han fet feina a l’OCB. Foren coordinadors i autors del text del llibre Converses sobre escoltisme que la Delegació Diocesana d’Escoltisme i Guiatge edità el 1981 amb motiu dels 25 anys del moviment a Mallorca”.

La teva força mai no ens abandonarà, Paquita; mai!