marginàlies

Miquela Fullana és una sòcia de Sant Llorenç des Cardassar, que ha tingut la pensada, la paciència, el pols i la sensibilitat de convertir la imatge corporativa de l’Obra Cultural Balear en una neula de paper. La tradició de fer aquestes manualitats per ornar les esglésies o, un temps més remot, els sostres dels betlems, encara es manté viva a Mallorca i que sigui per molts d’anys. Que consti en els arxius de l’entitat, és la primera vegada que l’OCB protagonitza una neula i ho aprofitarem.

Aquest obsequi de Miquela Fullana torna a demostrar que la gent de l’OCB, els quatre mil socis que la mantenen tostemps en perfecte estat de revista, actuen de veritable pulmó a la mala salut de ferro del nostre parlar a les nostres illes. És innegable que sense la gent que al llarg de cinquanta-quatre anys han fet part de l’entitat i s’han desvetllat per transmetre els seus valors, el present del català a l’arxipèlag seria, certament, molt més escarransit i pelleringós. Gràcies a totes elles, el seu prestigi no existiria.

Per això, cada desembre, amb l’excusa de fer anys, les oceberes i els ocebers ens permetem de treure pit i orgull, que en tenim motius i fonaments  sobrats. I per això, també, és el temps d’agrair-nos mútuament que seguim donant el que cal perquè l’entitat segueixi liderant el compromís en ferm per la llengua que ens fa ser com som i no com voldrien els que ens neguen els espais que el català precisa per ser, senzillament i normal, la llengua de la terra, del país voltat de mar.

I que així segueixi!