marginàlies

Pas molt de gust de llegir Petrarca traslladat al català per Miquel Desclot. Molt bona feina, aquest “Cançoner” que acaba d’editar Proa, sí senyor. Molt ben introduït i magníficament anotat perquè no perdem cap detall i ho puguem veure i llegir tot amb tots els elements que garanteixen el gust i el delit perdurable.

És a través de Petrarca/Desclot, quan l’alba encara no ha lluït, que hom s’enfronta al temps vil, no gentil, que el dany de la mort augmenta i a foc i a sang passa els béns del pecat. Vil temps de noses i de noms sense victòria que de la rosa en fa substància de derrota. Temps de mares sense pàtria i de conxorxes dels grans senyors de la terra que encenen els inferns de cada dia. Temps de llengua tenallada que imposa el silenci que més afavoreix el poder de les fortunes que controlen els corns de l’abundància. Temps enterc que no vol saber que si la llengua calla, ho dirà tot el cor.

Plorar sempre és el meu delit preat,
el riure dol, el pa verí amargant,
la nit afany, i el cel serè foscant
i el llit camp de batalla turmentat.