Amunt, ànima forta? Que dit sigui
en veu contemplativa d’ermità
i sense fer-ho gens coneixedor
als que van sense retorn amb el morros
per terra i cul a l’aire i a la intempèrie
acuitats pels deutes, per tots els dubtes
i pels comptes gens clars dels poderosos.
No és al nostre abast, tan escarransits,
traspassar la boirada que de tant
d’ofegar-nos s’ha convertit en volta
celeste de pedra precipitada.
Els mals més mals ens espanten el cant
i sense cançons els vents no se’n poden
dur res més que el pol·len dels miserables.
No estam ni per ànimes ni per versos,
que tots els monstres que ens esporugueixen
des que som el que som –provincians
irreductibles- s’han vestit de gala
i desfilen estirats i gojosos
per les passarel·les de les deshonres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!