marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de desembre de 2016
0 comentaris

EN POLÍTICA LINGÜÍSTICA, DEMANEM EL MÀXIM

Durant l’anterior legislatura illenca presidida per José Ramón Bauzá, l’àmbit lingüístic va ser el més atacat, castigat i menyspreat, motiu pel qual la reacció de la ciutadania va ser tan exemplar com aclaparadora. Dos exemples entre molts d’altres: les 12.000 al·legacions recollides per l’Obra Cultural Balear, acabant l’any 2011 i en temps rècord, contra l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública a través del qual el Govern Bauzà eliminà del seu articulat el requisit de coneixement del català per accedir a un lloc de treball a l’administració illenca; i les més de 50.000 persones que participaren a la manifestació “Sí a la nostra llengua”, convocada també per l’OCB a Palma el 25 de març de 2012. No cal fer la llista, novament, dels càstigs bauzanencs contra el català, greuges i ofenses que li sortien del cor i que de cor executava.

Per aquestes matadures incessants a la nostra llengua, un cop desallotjat Bauzá i sent substituït per un govern pactat entre forces polítiques compromeses amb la promoció del català, érem multitud els que pensàvem que la reactivació d’aquest àmbit i la presa valenta de decisions per poder fer hora lingüística per llegua –atesa la terra de mots cremada- seria immediata, intensa i sostinguda. Dit d’una altra manera, que la recuperació lingüística seria un pilar bàsic del govern presidit per Francina Armengol. I no ha estat així; o per ser més just i rigorós, ho ha estat a mitges.

S’ha retornat la seguretat jurídica al català, ben cert, però aquest retorn no s’ha de computar com avanç, naturalment. S’ha retornat a l’Institut Ramon Llull, sí, però es veu ben poc, aquesta nova adhesió, illes endins. I s’ha de dir, d’altra banda, que els drets lingüístics dels consumidors (Article 8 de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears) que Bauzá derogà no han estat restituïts fins ara. I no són poca cosa…

Queda tant i tant per fer, i en tots els camps, que els avanços que calen per poder viure sense cap entrebanc en català a les illes, o es fan amb convicció, entusiasme i desacomplexadament, o no sortirem del cercle viciat i manifestament injust dels mínims, que no fan més que mantenir la subjugació lingüística. Amb el català sempre ens fan anar –o anam sense que ens ho diguin- “de mínims” quan hauríem de voler-ho tot; tot de tot. Hem d’aconseguir “la totalitat de tot” de què gaudeix el castellà. Tenim tan poc, pel que fa al català, que si no demanam el màxim i cap allí ens encaminam, no arribarem enlloc.

S’ha d’avançar moltíssim en la visualització del català; que sigui la llengua del nostre imaginari col·lectiu. I en aquest imaginari hi tenen molt a dir, sobretot, els mitjans i les noves tecnologies de comunicació (la televisió al capdavant), el cinema… I en aquesta visualització també hi té molt a dir l’aplicació del decret 100, (Decret 100/1990, de 29 de novembre, regulant l’ús de les llengües oficials de l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears) que en el seu article 4.1. diu que “els càrrecs de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears s’han d’expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Ara mateix, aquest decret, no es compleix.

En aquest sentit, la presidenta Armengol hauria d’expressar clarament i pública –i si pot ser amb vehemència- que el procés normalitzador del català a l’arxipèlag vol arribar al màxim i que els drets lingüístics dels catalanoparlants formen part inseparable dels altres drets socials que, segons manifesten els representants dels partits que conformen el govern, són el far de la seva acció de govern.

Tanmateix, la feina que no facem nosaltres a favor dels nostres drets lingüístics, serà aprofitada pels altres per seguir restringint-los.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.