marginàlies

Segons l’Alt Comissionat per als Refugiats de l’ONU, enguany han mort o desaparegut a la Mediterrània almenys 3.800 persones en el seu desesperat intent de posar peu a Europa des de l’Àfrica. Impossible de saber-ne la xifra exacta; probablement és molt superior. A manca de dos mesos per cloure l’any, ja han mort més persones que durant el 2015, que varen ser 3.771. Demanar retòricament quantes morts calen per mirar d’aturar aquesta ignomínia és inútil .

I tanmateix,  aquesta hecatombe posa en evidència la impassibilitat criminosa que ens governa aquí, allà i més enllà fins a l’eternitat, i la indiferència analgèsica, estormeiadora, que ens inoculam per no sentir el mal que ens haurien de fer. Les abnegades oenegés –honorablement premiats amb tots els honors- que miren d’atendre els deixants de tanta mort a lloure i a balquena mai no poden ser l’excusa per retenir el crit necessari, imprescindible, de ràbia. Tanta misèria, tanta!, ens hauria d’avergonyir ni que fos per un instant. I ni això: esperarem la xifra final aproximada de l’any i la compararem immediatament amb la de l’any passat. I les matemàtiques n’entenen poc, de sentiments.