marginàlies

En diumenges de tardor esplèndids, com els d’avui, en el que els darrers ruixats han fet reverdir els pins i han frenat una mica la decadència dels altres colors, sembla com si les reflexions també s’alliberassin de tones de residus tòxics i hom pogués enraonar sense tels a la mirada.

I es cau en el compte que no anam, com a poble; que no ens movem del redol que determina el corretjam que des de fa una eternitat ens esclavitza; que la perplexitat ens entobia i la mandra ens lliga la voluntat. Que hem oblidat que és a través de la cultura, la formació i el coneixement que esdevindrem persones lliures, tres vies d’acció desateses per governs propis i metropolitans. I ja se sap que com més culte és un poble, més lliure, justa i solidària és la seva gent.

Els que valoram Mallorca com es mereix, hauríem de tenir la força necessària perquè aquesta valoració es noti, es reflecteixi per tot i quotidianament. Caldria que els que estimam Mallorca, ens rearmàssim de valor i coratge per fer resplendir el nostre poble; que ens mostrem tal com som davant tothom i a tothora sense cap complex. Contra vent i contra govern, si cal, per evitar que la vergonya en faci caure els colors de la cara.