marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
9 de setembre de 2016
0 comentaris
QUELCOM DE MI
Quelcom de mi se’n va amb el desig de pluja, rere els pensaments arriscats dels que viuen lluny de remeis i de la civilitat que rebenta el sossec.
El temps recobra el color en sortir de la ciutat encantada de la runa i de la pols de la mendicitat.
Quelcom de mi se’n va amb les pedres que defugen el testimoniatge de la sang escarnida.
La porta s’ufana de la decrepitud i de la descurança de la fusta. Ni les tatxes és capaç de retenir amb dignitat.
Quelcom de mi fa part del rovell dels galfons que grafiteja com si tingués dret a la rebel·lia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!