Els mots coixegen
quan el mirall demostra
que darrera els ulls
no hi ha cap terra ignota
ni llum que es pugui prendre
L’espill infanta
somnis i galàxies
mirant la lluna
que en fer el ple sospira
i somriu en ser nova
Mai les paraules
no han estibat el terror
ni el dens silenci
de qui desarma la pau
amb la força de la ira
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!