marginàlies

Avui fa 80 anys que assassinaren Federico García Lorca a Víznar, Granada. Tres dies abans, el 16 d’agost, era detingut i en el seu assassinat hi confluïren venjances, qüestions polítiques i altres condicions personals que gens mal no feien ni fan, però que exasperaven –i exasperen- el feixisme que no ha deixat mai de grimpar. Fa 80 any de l’assassinat de Lorca s i encara no se sap on està enterrat ni, òbviament, cap dels que el vexaren, primer, i el passaren per les armes després ha estat dut a judici. La Transició que s’inventà el franquisme per no perdre cap privilegi i seguir manant pels segles dels segles va ser tan i tan modèlica per als seus interessos bastards que cap dels seus capitosts -de la primera fila a la darrera- no s’ha acarat amb la justícia ni cap judici sumaríssim, revisat per restituir l’honorabilitat dels qui mataren per defensar la República i la democràcia, que és tant com dir la llibertat.

No sabem on està enterrat Federico García Lorca ni a què s’hagué d’enfrontar el poeta abans de morir, però segueix dient com fa vuitanta anys. El 1929 viatjà a Nova York i començà a treballar en la seva obra “Poeta en Nueva York”, que acabà l’any següent, d’on són aquests versos en homenatge:

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Hay un muerto en el cementerio más lejano
que se queja tres años
porque tiene un paisaje seco en la rodilla;
y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto
que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase.