marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'agost de 2016
0 comentaris

LA POSIDÒNIA CONTRA IOTS I VELERS

La posidònia (alga dels vidriers, perquè aquests usaven les seves fulles mortes per embalar objectes fràgils) és una planta aquàtica que només sura –en el sentit de fer-se- en aigües marines sanes. Per això, són molt sensibles a les activitats humanes i sobretot a la pol·lució mediambiental. Forma grans praderies marines i a les Illes Balears és on s’hi concentren les més grans de la Mediterrània, que ocupen 67.000 hectàrees quadrades. En concret, a Formentera s’hi troben les praderies de posidònia més important de la nostra mar, per la qual cosa la UNESCO les va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1999.

Les praderies de posidònia, a banda de mantenir una elevada biodiversitat, és essencial en la protecció i l’estabilitat de la línia de costa: aferma el sediment, per la qual cosa contribueix a la neteja de l’aigua, oxigenant-la durant la tardor, l’hivern i sobretot a la primavera, i atraient nombroses espècies animals i vegetals.

Generen oxigen, no solament a l’aigua sinó també a l’atmosfera a causa de la difusió gasosa de l’aigua a l’aire. S’estima que un sol metre quadrat de Posidònia pot arribar a produir uns 10 litres d’oxigen per dia.

Queda clara, per tant, la importància capital, no sols de mantenir, sinó d’incrementar les praderies de posidònia. Per al nostre benestar, evidentment; per la nostra salut, curt i ras. I contra tot allò que perjudica la nostra salut, hi hem de lluitar sense recança, sembla obvi.

No obstant això, en aquest estiu de saturacions i manca d’aigua de boca, per la qual cosa és racionada en molts pobles illencs, les praderies de posidònia del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera pateixen de valent per culpa, en una part important, dels fondejos d’un eixam insostenible de iots, velers i altres naus vanitoses farcides d’ociosos corcats per la figurera. Les àncores que amollen fan malbé aquest pulmó i hom es demana per què no es poden prohibir, així de clar i simple, aquests fondejos. Al cap i a la fi, aquests vehicles aquàtics en mans de vanagloriosos que no percacen res més que mostrar la seva alta capacitat per gastar diners sense importar-hi, ben bé poden passar de llis per sobre de la posidònia, Patrimoni de la Humanitat i el pulmó dels illencs, éssers esplèndids que donen la benvinguda a tothom, ric o pobre, humil o cobdiciós, que sigui veritablement sostenible i no avorridor.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.